FA 350.000 ANYS

COM EREN?
ON VIVIEN?
COM VIVIEN?

ELS PRIMERS HABITANTS DE LA SAFOR: EL PALEOLÍTIC INFERIOR

Els nivells inferiors de la Cova de Bolomor (Tavernes de la Valldigna) han proporcionat materials arqueològics que testimonien la presència humana en aquesta zona fa uns 350.000 anys.
Les restes humanes mes antigues del territori valencià han estat documentades en la Cova de Bolomor
[Tavernes de la Valldigna]
COM EREN?: HOMO HEIDELBERGENSIS

L’Homo heidelbergensis tenia uns trets físics que va heretar de l’Homo ergaster, però la seua capacitat cerebral va ser superior: entre 1.100 i 1.400 cm3 en la població de la Sima de los Huesos d’Atapuerca (Burgos). El format corporal era gran i robust: la talla mitjana d’un baró es pot situar en 1,75 metres i 90 quilos de pes. La diferència d’estatura entre sexes no va sobrepassar els 10 cm.

Crani de Heidelbergensis

ON VIVIEN?: GENERALMENT EN COVES

LA MOBILITAT DE L’HOME FOU MOLT ELEVADA i els territoris extraordinàriament amples. És per això que els homínids se situaren, preferentment, als territoris vinculats als grans corredors naturals, o les vies naturals de comunicació, evitant medis excessivament muntanyosos, amb biomasses molt especialitzades.
Els llocs de concentració de les grans manades (pas dels rius, zones pantanoses o llacunes, o les marjals) foren especialment freqüentades, en busca de cacera, carronya i protecció.

En relació amb l’hàbitat, no sembla que les estructures construïdes a l’interior de les coves foren complexes.
No utilitzaren el foc, probablement perquè en aquelles dates no s’havia domesticat el seu ús.

COM VIVIEN?: DE LA RECOLECCIÓ, LA CARRONYA I LA CAÇA MOLT POC ESPECIALITZADA

L’UTILLATGE DE CAÇA ERA MOLT PRIMITIU i obligava a un encontre directe amb les preses. Per això, les possibilitats d’èxit devien ser escasses i l’espectre alimentari seria tan variat com ho permetria el medi: Petits animals, com tortugues, conills, ratolins, rèptils o insectes, fruits i aliments vegetals; i, eventualment, la caça d’algun herbívor de tamany mitjà o gran, o la carronya dels cadàvers deixats per altres carnívors o dels grans animals localitzats després de la seua mort natural.

NO CONEIXIEN L’ELABORACIÓ DEL FOC i les restes òssies eren objecte d’una intensa fractura, dedicada a l’obtenció de la medul·la, rica en greix.

NO SEMBLA QUE ENTERRAREN ELS MORTS, ni utilitzen objectes de valor simbòlic o l’ornament personal en els soterraments.

ELS INSTRUMENTS LÍTICS s’obtenen a partit de processos de talla bastant senzills que tendeixen a maximitzar la rendibilitat de les matèries primeres.

LA SUBSISTÈNCIA

La seua tecnologia caçadora obligava a un alt apropament a les preses, per tant l’índex d’èxit seria bastant baix. La caça no se centrava en cap espècie particular, era generalitzada i molt probablement complementada amb l’activitat carronyera.

A Bolomor, la major part de les restes d’aquest període coincideixen amb un model d’ocupació de l’espai, associat al consum d’algun animal transportat a la cova. L’alimentació es completava amb la recol·lecció de fruites silvestres.